“COLA DE LEÓN”

Sí,… i no “cabeza de ratón”, és la meua manera d’entendre el triatló amb la dedicació i nivell d’entrenaments que diariament puc dur endavant. I què significa açò? Que em motiva competir contra els millors. Entenc que és bonic guanyar competicions populars i de poble, però no, no em motiva, em motiva la competició de “tu a tu” amb gent de nivell, i així podría definir l’inici de la temporada de triatló 2019. Menys vistós per a la “galeria” i les RRSS (molta gent em pregunta si he deixat el triatló, i no, no ho he fet ni tinc en ment deixar-ho).

En abril, el Half Triatlón de Sevilla, amb un “start list” que feia pensar amb un dificil Top10, i que acaba amb una 8a posició i un rendiment que em deixa més que satisfet. Com em va passar a 2018, una competició que vaig gaudir des de la primera braçada, tot i la climatologia adversa.

A final del mes d’abril, Manu Garcia (Infinitri sports) em donava l’oportunitat de participar a Penyiscola, i així ho vaig fer, el 4 de maig anava a competir amb Tim Don i Blanchart, professionals a la marca IM, a més d’alguns classificats per a IM Hawaii ’19 i dels guanyadors i primers classificats de les últimes edicions… Un resum ràpid de la competició… 6é, content, molt, i ho he passat genial.

I una setmana després, Copa del Rei de Triatló, feia 4 anys que no participava en aquesta competició i ho vaig fer acompanyant als amics del CEC Antella, sense la pressió d’un bon resultat i amb l’únic objectiu d’ajudar al club i fer de guia.

Els 2 MD d’inici de temporada m’han fet veure que he de canviar alguns detalls de cara als 2 primers grans objectius de la temporada, Guadalajara i Logroño, on sí vull lluitar per una bona classificació, però sempre “cola de león”.