EIVISSA, CAMPIONAT D’ESPANYA 2019.

Per fi arribà la gran cita de la temporada, una espineta clavada al Campionat d’Espanya de 2018, em feia plantejar Eivissa com a principal objectiu 2019. Tot i que no m’agrada preparar una competició al “todo o nada”, l’ambició d’un bon resultat i la falta de competicions importants a final de temporada, han facilitat una bona preparació.

Res com viatjar a competir amb la família, que sempre que podem quadrar ho fem, i  Paula i Antoni acompanyen. Aquesta vegada amb amics i companys d’entrenament, alguns debutant a la distància  Un viatge diferent, motivador i en un “buen rollo” que ha fet el cap de setmana genial.

Divendres arribada a Eivissa, instal·lats a l’hotel, carrera suau i a descansar. Dissabte de matí activar i veure circuits, recollir dorsal, preparar material i sobretot menjar i descansar bé… Això de menjar bé, Sergi Cerdà ho segueix al peu de la lletra i és la tònica de broma al buffet cada vegada que toca menjar 😉

Diumenge, 5 a.m. Despertador i en peu, motivat i amb ganes. He dormit relativament poc, no per nervis, sinó per excés de mucositat… ☹. Desdejuni habitual, xarrada amb els companys, breu descans a l’habitació i ja direcció a l’àrea de transició a deixar bidons i revisar que estiga tot en ordre. Escalfament adequat, no com altres vegades, i a les 8 eixida!!

La natació passa sense percanços, però que confirma les sensacions que tenia les últimes setmanes de la temporada, falta de ritme, que fa que perda uns 30” respecte al grup habitual. Ja en la bici, les primeres pedalades trobe que si, que pot ser un bon dia i puc estar al nivell de Sevilla i Logroño (on vaig fer un segment ciclista prou sòlid). Al voltant del km 20 ens juntem un grup d’uns 11 triatletes, on anava a ser pràcticament impossible que es trencara, ja que les constants pujades i baixades, feien un circuit dificultós en alguns trams. Efectivament, no es trenca el grup i arribem tots a T2. Desastre de transició, s’enganxa el dorsal a la cinta de la bolsa (era transició de bolsa i carpa)…A córrer!!  primers 5km a 3’39” vaig amb facilitat, sense esforç extra, que em donaven esperança de fer un bon segment, i així va ser, remuntada per arribar a meta en 4h04’ i una més que satisfactòria 12a posició, i 4t equip classificat.

Final de temporada content i satisfet amb mi mateix,  i amb la consciència tranquil·la de ser un esportista respectuós, que amb 26 temporades no ha rebut ninguna amonestació  (els qui van estar sabeu del que parle).

Uns dies de descans, i a córrer, que amb el que puga correré marató de València, amb l’únic objectiu de debutar i conèixer la distància.