CONTEXTUALITZAR… I MITES.

Com tot a la vida, sense un context no podem valorar realment cap cosa.

Eivissa, 27 d’octubre, acaba la temporada de triatló, queden solament 5 setmanes per a Marató de València, tenint en compte la setmana de recuperació i la setmana prèvia al marató, queden 3 setmanes per tractar de fer km de carrera a peu.

Molta gent em diu que és una bogeria, que no arribe per poder fer front als 42km amb garanties. Doncs ahí ha quedat el debut amb 2h33’30”,  i triatletes coneguts, que també estaven a Eivissa, amb les 2h34’ d’Artur Cunyat, 2h26’ de Gonzalo Fuentes o les 2h31’ de Mikel Mújika a San Sebastián… i el més important, la regularitat durant els 42.195m de tots.

I quin és el context? Que he (hem) estat entrenant triatló, sí, triatló, amb eixides llargues de 3h de bici, carrera en fatiga prèvia, natació, etc. I tot ha fet tindre una condició física per poder fer front a la mítica distància.

Per desgràcia, els mites al món de l’esport segueixen presents, i seguiran mentre “la vieja escuela” no es recicle, o els “entrenadors” no siguen ENTRENADORS, els “entesos” pautant entrenaments de llibre i amb les típiques tirades de “X” km o un volum setmanal determinat, corredors ocasionals amb volums de més de 100km a la setmana… en fi, tot el món entén i opina sobre entrenament i resultats esportius.