L’esport en general, sempre s’identifica com un bon mètode contra l’estrès i l’ansietat, però que de vegades es converteix en el principal causant d’estres i ansietat… i per què? Per exigència del propi esportista, que vol ser millor, cuidar detalls i complir amb els entrenaments proposat.
Fins a quin punt és bo per al rendiment aquesta situació? Sincerament, i des del punt de vista d’entrenador, no afavoreix en res. Tot esportista ha passat per un entrenament que per un motiu o altre no podem traure, i el que normalment fa l’esportista és adaptar la sessió a distàncies més curtes per tal de poder entrenar als ritmes proposats, però… i si l’objectiu de la sessió no és el que l’esportista fa? Doncs que pot ser la setmana canvia de sentit! Cal consultar els canvis, i si han de ser “insitu”, intentar respectar intensitat, volum i densitat de la sessió, cosa que no es fa i normalment solament es respecta la intensitat (potència o ritmes de carrera).
Trainingpeaks, amb els seues zones estipulades, ha provocat al meu parèixer, una obsessió per complir el ritme, i de vegades els entrenadors planifiquem una sessió en zona 2, i no per això significa que s’ha de complir el ritme que apareix al workout, o canvia molt fer un rodatge de carrera de 50′ a 4’20” o a 4’28”? Recorde quan treballava amb excel i pdf que no es donaven aquestes situacions, i els esportistes rendien i entrenaven igualment.
Em de ser exigents, si, cuidar detalls, i confiar amb la planificació i l’entrenador, però sobretot hem de disfrutar del que fem amb coherència i saber trobar la relació entrenament/felicitat