El poder de la ment.

12º, pluja i vent gelat va ser la rebuda a l’aeroport de Bilbao. Tot i pensar que anava a millorar, intentant ser positiu, la cosa es complica més, fins al punt de plantejar-me no fer el triatló, tot i saber que el moment de forma és bo o molt bo.

Dinàmica i rutina de competir, preparar material i sense pensar-ho massa estic a la línia d’eixida. Dorsal 7, que amb el rolling start no em dona temps a ser conscient del moment d’eixir i començar la competició.

Natació, de les pitjors que recorde, motiu? La desconnexió mental que tenia per l’oratge… sí, ho passe molt malament amb el fred.

Transició, pluja, vent i fred, seguim… en “modo supervivència” fins al km 30, on agafe referència de Fernando Barroso i César Pereira, i sí, en eixe moment, quan duia ja 1h10’ de competició entre en carrera mentalment, però amb la prioritat de no caure i arribar a la T2.

Transició, amb fred, no note els peus, comence a córrer i poc a poc entre en calor.

Ritme creuer de 3’46″ -3’48″ fins el km 11, tot i estar bé físicament, el fred passa
factura i baixe el ritme uns 6 o 7 segons per km.

Meta, i sense temps per a pensar molt, directament a l’hotel on passe moments realment mals (fatiga, tremolors,…) i moments agradables (telefonar a la familia i un bany de 30 minuts).

Deixe Bilbao amb la sensació de no poder rendir al 100%, m’agrada tindre tota la situació controlada, circulació en àrea de transició, escalfar amb garanties, visió general, etc. i no va ser possible, la meua ment em jugà una mala passada, tot i això vaig donar el que tenia eixe dia, i sobretot, vaig gaudir com el primer dia.

Així que seguim, creuem els dits i esperem que Sevilla vaja endavant! I el Covid? Doncs va alterar la normalitat, sí, però cal ser conscient de quina és la normalitat ara mateix, i si volem competir, com ho hem de fer.